Joan Gomis i Sanahuja
Va morir el 30 de Setembre del 2001, als 74 anys d'edat. L'estela deixada després de 25 anys de presidència de l'entitat era molt gran. Gomis havia donat una empenta forta en la segona meitat dels anys 1970, aleshores anomenat Secretariat, fet que garantí en les dues dècades posteriors Justícia i Pau es consolidés i s'expandís com mai.
Es recorda a Joan Gomis com una persona entregada, generosa, assenyada, esperançada, treballadora i incansablement lluitadora en defensa de la dignitat humana, un home que acabaria teixint la xarxa d'ONG més gran que no s'havia estructurat abans al país; l'activista que va saber organitzar i liderar grans i influents campanyes com la del 0,7%, la del referèndum de la OTAN la condonació del deute extern; el gran migrant, que portà el nom i l'ideari de Justícia i Pau en tantes missions de solidaritat internacional i cooperació arreu de diferents països; el president d'una entitat que sabé presidir-la i liderar-la amb un tarannà profundament humà i una actitud de servei i compromís constants.
El 29 de novembre es va celebrar un acte públic molt emotiu en memòria de Joan Gomis, sota el títol "Records i esperances". Aquest acte va aplegar la presència d'unes dues-centes persones a l'Aula Magna de la Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Joan Gomis és molt recordat i estimat pels membres fundadors de Justícia i Pau de la Selva del Camp, concretament la seva actual responsable del grup Salomé Balsells.
Per la gent que no hem tingut el plaer de conèixer aquesta gran persona, el fet de poder llegir el llibre "Historia dels 40 anys de Justícia i Pau de Barcelona" m'ha permès entendre la gran persona que ha estat Joan Gomis. A títol personal m'agradaria afegir unes paraules que crec que el resumeixen molt bé: "La grandesa d'un home és la seva senzillesa i al mateix temps el seu compromís envers tot el que l'envolta".
Ramon Soler i Vila
Va morir el 30 de Setembre del 2001, als 74 anys d'edat. L'estela deixada després de 25 anys de presidència de l'entitat era molt gran. Gomis havia donat una empenta forta en la segona meitat dels anys 1970, aleshores anomenat Secretariat, fet que garantí en les dues dècades posteriors Justícia i Pau es consolidés i s'expandís com mai.
Es recorda a Joan Gomis com una persona entregada, generosa, assenyada, esperançada, treballadora i incansablement lluitadora en defensa de la dignitat humana, un home que acabaria teixint la xarxa d'ONG més gran que no s'havia estructurat abans al país; l'activista que va saber organitzar i liderar grans i influents campanyes com la del 0,7%, la del referèndum de la OTAN la condonació del deute extern; el gran migrant, que portà el nom i l'ideari de Justícia i Pau en tantes missions de solidaritat internacional i cooperació arreu de diferents països; el president d'una entitat que sabé presidir-la i liderar-la amb un tarannà profundament humà i una actitud de servei i compromís constants.
El 29 de novembre es va celebrar un acte públic molt emotiu en memòria de Joan Gomis, sota el títol "Records i esperances". Aquest acte va aplegar la presència d'unes dues-centes persones a l'Aula Magna de la Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Joan Gomis és molt recordat i estimat pels membres fundadors de Justícia i Pau de la Selva del Camp, concretament la seva actual responsable del grup Salomé Balsells.
Per la gent que no hem tingut el plaer de conèixer aquesta gran persona, el fet de poder llegir el llibre "Historia dels 40 anys de Justícia i Pau de Barcelona" m'ha permès entendre la gran persona que ha estat Joan Gomis. A títol personal m'agradaria afegir unes paraules que crec que el resumeixen molt bé: "La grandesa d'un home és la seva senzillesa i al mateix temps el seu compromís envers tot el que l'envolta".
Ramon Soler i Vila
El passat diumenge, 9 de juny del 2013, morí a l’edat
de 92 anys Ramon Soler i Vila, persona molt vinculada a Justícia i Pau i
a entitats solidàries de Moià, ciutat que fa uns dies el va nomenar
fill adoptiu.
Ramon Soler fou membre de la Comissió permanent de
Justícia i Pau (després anomenda Junta de Govern) des del 1981 fins al
1991, i esdevingué uns dels promotors de la primera campanya del 0,7 a
l’Estat espanyol.
El funeral ha tingut lloc l’11 de juny del 2013, a les 12 h, a l’església de Moià.
Alfonso Álvarez Bolado
El pasado día 13 de julio del 2013 falleció en
Salamanca, a los 84 años, el P. Alfonso Álvarez Bolado, s.j, quien fue
vicepresidente de nuestra Comisión General de Justicia y Paz.
Numerosas
personas pioneras de Justicia y Paz recuerdan con afecto, amistad y
admiración a este jesuita que, como él mismo escribió en el prólogo del
libro "40 años de Justicia y Paz. Retos y alternativas en la España de hoy", mantuvo una relación intensiva con esta entidad en el período 1978-1985:
"Diez
años más tarde de que naciera la Comisión General de Justicia y Paz de
España, en 1978, el cardenal Tarancón quiso establecer en la diócesis
de Madrid la comisión diocesana, y me presionó amistosamente para que
aceptara presidirla. Poco tiempo antes yo había rechazado cortésmente,
pero con firmeza, la sugerencia de mis amigos J. Ruiz-Giménez y J. J.
Rodríguez Ugarte para que, al retirarse ellos, aceptara yo la
presidencia de la Comisión General en la nueva etapa. No pude negarme
al deseo de don Vicente. Esto supuso casi automáticamente que hubiera de
aceptar la vicepresidencia de la Comisión General de España, haciendo
pareja con el inolvidable Joan Gomis, que como presidente había heredado
el liderazgo profético del binario Ruiz-Giménez /Rodríguez Ugarte. Para
que no todo basculara sobre las megalópolis de Barcelona y Madrid,
propuse de inmediato que se nombraran otros dos vicepresidentes: José
Jiménez Villarejo y Justino Duque Domínguez".
En el mismo
texto, para invitar a la lectura del libro, Álvarez Bolado señalaba tres
deseos personales que reflejan el espíritu de su compromiso: la
centralidad de la lucha contra la pobreza, el logro progresivo de esta
meta a través de la movilización generalizada y consciente de todo el
pueblo de Dios y el papel relevante de los laicos católicos en este
empeño.
Desde Justicia y Paz recordamos con cariño y
agradecimiento a su tabor. Y no olvidamos el encargo de Pablo VI para
ser vigilantes de la fe y "para mantener los ojos abiertos de la
Iglesia, el corazón sensible y la mano pronta para la obra de la caridad
que está llamada a realizar con el mundo, «con el objeto de promover el
progreso de los pueblos más pobres y favorecer la justicia social entre
las naciones» (Gaudium et spes, 90)". A través de todo el trabajo desarrollado por Alfonso se pone de manifestó que siempre hizo suyo este encargo.
Le vamos a tener presente en nuestra oración y nuestro recuerdo.
Información obtenida de Justicia y Paz de Madrid.